Col·legi Oficial d'Infermeria de les Illes Balears

 > PROFESSIÓ

Preguntes més frequënts

30/10/2017
30/10/2017

Com funcionen les Comissions de Servei?

Comisiones de Servicio (CS)

Apareixen regulades en l'art. 39 de la Llei 55/2003 de 16 de desembre de l'Estatut Marc del Personal Estatutari i el en art. 64 del Reial Decret 364/1995 de 10 de març, pel qual s'aprova el Reglament General d'Ingrés del Personal al servei de l'Administració General de l'Estat.

És la forma que té l'Administració de poder cobrir, de forma temporal, tant places vacants com les que estiguin temporalment desateses, o també l'exercici de funcions especials. En aquests casos sempre serà necessari que hi hagi com a fi garantir el correcte funcionament del servei.

Les Comissions de Serveis (CS) tenen la fama de ser la drecera utilitzada per l'Administració per cobrir de forma discrecional o arbitrària determinats llocs de treball o missions especials. És la forma de provisió de llocs de treball emprada per l'Administració per atendre necessitats organitzatives peremptòries, i és precisament per aquest motiu que no estan presents els principis de mèrit i capacitat en la mateixa mesura que ho són a la cobertura de vacants mitjançant concurs oposició o lliure designació.

El procediment per a la sol·licitud de Comissions de servei pot iniciar-se per la persona interessada o també d'ofici pel Centre Sanitari.

Normalment les CS solen ser voluntàries, però també n'hi ha forçoses. Sol passar quan després d'un concurs queden desertes places, bé perquè no l'ha demanat ningú o bé perquè els que l'han demanat no compleixen els requisits establerts per l'exercici del lloc.

Finalment, cal afegir que les CS solen tenir una durada determinada d'un any, i que poden prorrogar durant un altre any, encara que és molt freqüent en la pràctica que hagi CS que arribin a tenir una durada molt més llarga.

30/10/2017

En quins casos m'he de donar d'alta com a autònom?

Treball per compte aliè.

Una de les consultes més freqüents que es realitza al Servei d'Assessoria Jurídica de l'COIBA és sobre la necessitat de donar-se d'alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) quan ja es té un treball per compte aliè.

Per a la seguretat Social un treballador autònom és qualsevol persona que de manera 'HABITUAL, PERSONAL I DIRECTA' realitza una activitat econòmica de forma remunerada, SENSE IMPORTAR el benefici que això li reporti. És a dir, sempre que es treballi de forma contínua, hi ha l'obligació de donar-se d'alta en el RETA.

La clau per saber si un ha o no ha de donar-se d'alta al RETA està a determinar si l'activitat que s'exerceix és o no és 'habitual'.

El Tribunal Suprem entén com habitual aquella activitat realitzada d'una forma contínua, estable i / o freqüent (no esporàdica ni circumstancial), i estableix en la Sentència de data 29 d'octubre de 1997 que només quan no és possible concretar la temporalitat de la activitat, llavors es pot acudir de forma subsidiària (com a indici o pista de l'habitualitat) al muntant econòmic que reporti aquesta activitat, fixant el límit en el Salari Mínim Interprofessional (SMI) percebut en un any natural.

Això ha conduït a la FALSA CREENÇA que els ingressos baixos suposen l'exempció d'haver d'estar d'alta en el RETA, quan això no és així. Si una concreta activitat exigeix ​​dedicació continuada, tot i que no reporti cap benefici, hi ha l'obligació d'estar d'alta en el RETA, mentre que pot passar que algú realitzi una activitat de forma atemporal, que li reporti grans beneficis, i no per això li serà exigible la cotització en aquest règim.

Qui decideixi NO donar-se d'alta en RETA quan desenvolupi una activitat remunerada de forma personal i directa ha de tenir clar que, en qualsevol moment, per part de la Seguretat Social, se li pot exigir que acrediti la manca d'habitualitat en l'activitat, arriscant en cas de no poder acreditar aquest extrem, a una sanció econòmica.

Hi ha factors que ajuden a demostrar la falta d'habitualitat, com ara tenir una feina per compte d'altri a temps complet, residir a lloc diferent del que es realitzen l'activitat, o si es tracta d'activitats de temporada. Però ha de quedar clar que qui té la càrrega d'acreditar la manca d'habitualitat és sempre el treballador.

10/10/2017
10/10/2017

Qui pot accedir a la història clínica?

Privacitat de la historia clínica

La 'Història Clínica' (HC) apareix definida a la Llei d'Autonomia del Pacient com l'instrument en el qual es recull 'La informació que es consideri transcendental per al coneixement veraç i actualitzat de l'estat de salut del pacient' i que té com a finalitat garantir-li una assistència adequada.

És important conèixer que la HC incorpora dades personals i de salut que la Llei de Protecció de Dades qualifica com 'especialment protegides'.

Els que treballen en el medi assistencial estan facultats per accedir a les històries clíniques, però amb un important matís, NO POT FER qualsevol professional, a qualsevol HC i amb qualsevol finalitat. Només es permet l'accés a les HC per motius assistencials.

El professional que accedeixi a la HC d'una persona que no sigui pacient seu, o ho faci amb motius no assistencials, estarà violant la seva intimitat (I el centre dipositari d'aquesta HC estarà infringint el deure de confidencialitat per custòdia deficient), de manera que pot ser perseguit i sancionat en via administrativa, laboral i penal. En aquest últim cas per un delicte de descobriment i REVELACIÓ DE SECRET. Igualment incorre aquest delicte qui, havent accedit de forma legal a la HC, divulgui després informació d'un pacient.

twitertwiter facebookfacebook

INFERMERIABALEAR utilitza cookies pròpies o de tercers per millorar els nostres serveis i facilitar-li la navegació en el nostre lloc web. La continuïtat en la navegació per aquest lloc web implicarà el consentiment de l'usuari per a la seva recollida i tractament d'acord amb l'anterior.

Más informaciónX Cerrar