Col·legi Oficial d'Infermeria de les Illes Balears

 > ACTUALITAT
> Dijous Infermers
16/06/2016
04/03/2016

Sabem cuidar la persona que pateix, sense patir nosaltres?

Sabem cuidar la persona que pateix, sense patir nosaltres?
En aquest Dijous Infermer, la Dra. Noemí Sansó, infermera del Programa de Cures Pal·liatives de Balears, presenta la seva tesi doctoral, que apunta a l'autocura i la consciència com a eines essencials per evitar el burnout i donar millor atenció al pacient i la seva família. INCLOU VÍDEO DE LA SESSIÓ.

Cuidar una persona que s'enfronta al procés de morir és una situació complicada, en la qual sorgeixen gran quantitat d'emocions, del pacient, de la seva família i del personal sanitari que els atén. Les infermeres, que tenen com a missió principal el cuidat de les persones, es troben entre els professionals més vulnerables al burnout i a la fatiga per compassió, segons la Dra. Noemí Sansó, infermera del Centre Coordinador del Programa de Cures Pal·liatives Illes Balears.

Als hospitals "hi ha serveis orientats completament a curar. Les cures pal·liatives estan orientats a cuidar i a acompanyar", va explicar Noemí Sansó durant la presentació de la seva tesi doctoral sobre l'impacte del patiment en els professionals de salut, al Col·legi Oficial d'Infermeria de les Illes Balears.

Davant d'un grup d'infermeres i metges, Sansó va dir que no totes les persones afronten aquestes situacions de la mateixa manera i és imprescindible tenir eines i formar-se. "No cal oblidar que el professional és en si mateix terapèutic, és part de la cura que ofereix", va assenyalar.

"Quan ens trobem davant d'un pacient que pateix, les opcions de respostes més bàsiques es poden classificar en tres: quedar-nos bloquejats, fugir de la situació o bé intentar lluitar, aplicant tractaments i intervencions fútils. Cap d'aquestes opcions és adequat per atendre les necessitats del pacient", va explicar la Dra Sansó. Ha apuntat que "El pacient necessita que li atenguem des de l'equilibri emocional, per poder seguir ajudant-lo a cobrir les seves necessitats (físiques, psíquiques, socials i espirituals) fins al final. Si no som capaços de mantenir aquesta equanimitat, correm el risc de ser víctimes de les nostres pròpia empatia, de patir el que s'ha anomenat el cost de cuidar, el burnout i la fatiga de la compassió".

"Les infermeres som especialment vulnerables atès que la nostra eina de treball és la relació d'ajuda que establim amb els nostres pacients, la qual requereix de la pràctica d'una empatia exquisida. No es tracta d'evitar-ho, es tracta de tenir eines per poder treballar amb el sofriment sense patir nosaltres però mantenint la nostra implicació", va explicar la Dra. Sansó, qui va realitzar un profund estudi, amb entrevistes i enquestes entre diferents professionals sobre els aspectes que fan a uns professionals més capacitats que altres.

Sansó va reconèixer que el que més li va cridar l'atenció al llarg de l'estudi va ser comprovar com les infermeres de cures pal-liatives, que en teoria són les que estan més exposades al procés de morir, són també els que ho afronten i menys pateixen. "Però, sorpresa, vaig veure que aquests professionals no estan especialment cremats. De fet, tenen un nivell de qualitat de vida professional més gran que en altres serveis", va dir.

L'explicació rau en tot un seguit de factors com l'autocura holístic, tenir una formació específica, les vivències personals o l'autoconsciència. En la investigació va quedar clar que "independentment d'altres factors com la formació, l'edat o el gènere, l'autocura i l'autoconsciència són aspectes determinants", ha detallat.

El autocura holístic i l'autoconsciència, també coneguda com "mindfulness", redueixen el burnout i la fatiga de compassió, i milloren la competència d'afrontament davant la mort. Són també molt importants factors organitzatius com el treball en equip i el canvi del centre d'atenció, passant de tractar malalties a atendre persones.

La visió de les infermeres

En aquesta sessió sobre "El cost de la cura. Impacte del sofriment en els professionals de la salut", moderada per Isabel Román, Infermera gestora de casos de l'Hospital General i membre de la Junta de Govern del COIBA, van participar també Emilia García, supervisora de la Unitat de Cures Pal·liatives de l'Hospital General, i Yolanda Rodríguez, infermera del Servei de Medicina Preventiva de l'Hospital Son Espases. Cadascuna d'elles va aportar la visió de com s'afronta el final de la mort en un hospital de crònics i un hospital d'aguts, reforçant amb exemples i experiències personals les conclusions de la Dra. Sansó.

Emilia García va explicar que, en un hospital de crònics com el General, les infermeres desenvolupen plenament la cura per millorar la qualitat de vida dels pacients. "L'objectiu de les cures pal·liatives sempre són el pacient i la seva família", ha detallat, explicant que els professionals adapten els seus dinàmiques al procés, amb res i objectius diaris, identificant quines són les necessitats del pacient i la seva família en un moment concret i atenent- . "Hem de saber tenir cura sense jutjar, sense posar etiquetes, atenent les seves necessitats i acompanyant-los en el que faci falta", ha explicat.

Una cosa ben diferent passa als hospitals d'aguts, on lamentablement l'ambient terapèutic és molt diferent. En ells, i depenent del servei, les infermeres "no tenim temps d'escoltar-ni d'acompanyar-los", ha lamentat Yolanda Rodríguez, el que crea una sensació d'angoixa i impotència entre les pròpies professionals. El control dels símptomes no és suficient, el pacient necessita no patir, no només que li treguin el dolor, i per a això necessita ser atès segons les seves necessitats. "Lamentablement, als hospitals d'aguts la qualitat dels últims dies depèn molt de que hi hagi un metge que entengui que el final de la vida no és un fracàs", ha apuntat. "Només quan deixem de pensar que no poder guarir és un fracàs, començarem a sentir i a entendre al pacient", ha afegit. "Quan diuen 'no hi ha res a fer', és quan més queda per fer...", ha apuntat García.

Després de l'exposició de les ponents, es va obrir al Col·legi d'Infermeria un ampli debat, amb la participació d'infermeres de diferents hospitals, metges i responsables de la Conselleria de Salut, com la subidrectora d'Atenció a la Cronicitat, Coordinació sociosanitària , salut mental i malalties poc freqüents, Angèlica Miguélez, el subdirector de Cures assistencials i atenció a l'usuari, Carlos Villafáfila, i també el Responsable del Centre coordinador del Programa de Cures Pal-liatives i codirector de la tesi presentada, el Dr. Enric Benito. Cada un d'ells va aportar més exemples i va plantejar suggeriments.

En aquest sentit, es va acordar continuar amb l'anàlisi dels factors i canvis estructurals que puguin contribuir a una millor organització i major formació en cures pal·liatives per als professionals, que redundin en un final de vida millor per als pacients i els seus familiars.

 

Vols veure el vídeo d'aquest Dijous Infermer? Fes clickAQUÍ

twitertwiter facebookfacebook

INFERMERIABALEAR utilitza cookies pròpies o de tercers per millorar els nostres serveis i facilitar-li la navegació en el nostre lloc web. La continuïtat en la navegació per aquest lloc web implicarà el consentiment de l'usuari per a la seva recollida i tractament d'acord amb l'anterior.

Más informaciónX Cerrar