Col·legi Oficial d'Infermeria de les Illes Balears

 > ACTUALITAT
> Dijous Infermers
22/03/2018
22/03/2018

Seran necessàries "més i millors infermeres" per atendre en el futur pròxim a milions de persones fràgils i en situacions cròniques complexes

Seran necessàries "més i millors infermeres" per atendre en el futur pròxim a milions de persones fràgils i en situacions cròniques complexes
El sociòleg Juan Hernández Yáñez considera imprescindible reforçar els fluxos de recursos humans i econòmics des dels hospitals cap a Atenció Primària i des de la medicina (curar) cap a la infermeria (cuidar). Infermeres de Balears se sumen a la campanya internacional "Nursing, now!" de l'Organització Mundial de la Salut, que reclama més protagonisme de les infermeres en els sistemes de salut

El Col·legi Oficial d'Infermeria de les Illes Balears (Coiba) ha acollit avui una sessió professional titulada "Infermeres, ja!", en la qual s'han abordat els principals reptes en salut de la nostra societat en un futur immediat i quines són les millors estratègies per afrontar-los.

El sociòleg Juan Hernández Yáñez, especialista en temes sanitaris, ha defensat que la "transició demogràfica" que està patint Espanya, en concret, i el món occidental en general, ja està posant contra les cordes els sistemes sanitaris en molts països. "En els últims 15 anys, la població espanyola va créixer un 14%, els majors de 75 anys un 50% i els majors de 85 anys, un 97%, segons xifres de l'INE", ha explicat. Estadísticament, dels 23 anys d'esperança de vida d'una dona espanyola als 65 anys, només passarà 9 lliure de malalties cròniques, i dels altres 14 anys, sol 7 sense dependència total. Les xifres per als homes són 19 anys d'esperança de vida als 65, 8 d'ells sense i 11 amb malalties cròniques, dels quals 7 sense dependència total.

Aquesta transició demogràfica "ja ha donat pas a l'existència de centenars de milers de persones en situació de cronicitat complexa i fragilitat que són part de la nostra societat i als qui hem d'atendre", ha explicat, per la qual cosa, en l'actualitat, tot i que les persones majors de 75 anys representen només el 9% de la població, suposen el 29% dels ingressos hospitalaris, causant -a més- estades més llargues. Els hospitals no saben com fer front a aquesta "epidèmia" d'hospitalitzacions, de les quals entre el 40 i el 50% serien evitables, segons diferents estudis.

L'expert ha assenyalat la "paradoxa" davant la que ens trobam, ja que els hospitals es porten una bona part del finançament i recursos, quan -en realitat- és essencial que la cronicitat s'abordi des de la comunitat, amb més atenció primària, més atenció domiciliària, i centres especialitzats en donar cures als pacients crònics. "Tal com ja van veure fa anys organitzacions i sistemes sanitaris més avançats, la solució a aquests problemes no passa per més medicina, sinó per més i millor infermeria", ha apuntat el sociòleg.

Assenyala, entre els indicadors més importants que reforçar: reduir la pressió hospitalària arran de la cronicitat i fragilitat; fomentar una major atenció i cures a les persones en la seva comunitat (Atenció Primària); preveure unitats d'hospitalització de malalts crònics (diferents de les de persones que pateixen malalties agudes); potenciar l'hospitalització i l'atenció al domicili, amb més presència de professionals, i que la cura no recaigui només sobre cuidadors informals.

"Hauríem de reforçar els fluxos de recursos humans i econòmics des de l'hospital d'aguts, que actualment és el protagonista del sistema, cap a Atenció Primària; i des de la medicina (centrada en curar la malaltia) cap a la infermeria, que busca tenir cura de la persona ", apunta.

Hernández Yáñez ha apuntat, tot i això, a un altre problema addicional: la infermeria espanyola és una de les més prestigioses d'Europa, i les infermeres espanyoles estan àmpliament demandades en altres països, mentre que a Espanya pateixen una situació laboral precària, mal remunerada i poc reconeguda. A això se suma la deficient política de recursos humans, l'escàs desenvolupament de les especialitats i l'àmplia varietat de competències de les infermeres que no poden exercir per falta de temps o per restriccions de l'entorn. "Moltes infermeres reconeixen que hi ha cures que no poden realitzar per manca de temps, la infradotació de les plantilles pot arribar a ser perillosa, i el principal perjudicat és el pacient: l'actual -l'agut- i el futur, el crònic ", apunta.

Rosa Maria Hernández: "No ens espantin més amb la manca de sostenibilitat del sistema. Passin a l'acció, actualitzin les lleis, permetin i exigeixin que les infermeres desenvolupin tot el seu potencial "

D'altra banda, la presidenta del Coiba, Rosa Maria Hernández, ha assenyalat la necessitat que els anys guanyats a la vida "no siguin anys de dependència i discapacitat". Això depèn, en gran part, de que sapiguem posar en valor la cura professional que proporcionen les infermeres.

Fent una similitud amb els equips informàtics obsolets que van lents perquè tenen un sistema operatiu antic, Hernández ha demanat a les autoritats que "no ens espantin més amb la manca de sostenibilitat del sistema. Passin a l'acció i actualitzin la versió: actualitzin les lleis, permetin i exigeixin que les infermeres desenvolupin tot el seu potencial, totes les capacitats per a les que han estat formades ". La presidenta de les infermeres de Balears ha apuntat que "no es tracta de privilegiar les infermeres, sinó de governar per a la societat".

twitertwiter facebookfacebook

INFERMERIABALEAR utilitza cookies pròpies o de tercers per millorar els nostres serveis i facilitar-li la navegació en el nostre lloc web. La continuïtat en la navegació per aquest lloc web implicarà el consentiment de l'usuari per a la seva recollida i tractament d'acord amb l'anterior.

Más informaciónX Cerrar