Portada / ACTUALITAT / Comunicats / Comunicat de la Junta de Govern
05/09/17
Comunicat de la Junta de Govern
Comunicat de la Junta de Govern
En relació al concurs de trasllats i al requisit del català en les oposicions

En relació a l'anunci de convocatòria d'oposicions, alguns col·legiats han consultat o sol·licitat la  intervenció del Coiba sobre dues qüestions: 1) que no s'hagi anunciat concurs de trasllats previ a la convocatòria d'Oferta pública d'ocupació 2) que s'exigeixi la capacitació B2 com a requisit per concursar.

Pel que fa al concurs de trasllats, l'Ib-Salut ens informa que, si bé és habitual que tingui lloc abans de l'Oferta pública d'ocupació, no hi ha obligació de fer-ho. No obstant això, ens diuen que està prevista una convocatòria de trasllats abans de la segona OPO, que tindria lloc previsiblement el 2018.

Pel que fa al requisit del català, és evident que s'ha generat un conflicte entre els partidaris d'aquest requisit i els que opinen que no hauria de ser-ho. En els arguments d'una i altra banda intervenen factors legals, professionals, laborals, morals, polítics i ideològics, així com experiències socials i emocionals, que donen lloc a interessos oposats depenent de en quin lloc s'estigui respecte a tot l'anterior.

Entenem que, de tots aquests factors, l’únic inqüestionable és la llei. En aquest sentit, ens afecten especialment les següents normes:

 Article 3 de la Constitució espanyola, de 29 de desembre de 1978,

1.      El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret a usar-la.

2.      Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus Estatuts.

3.      La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.

 

Article 4 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, revisat el 28 de febrer de 2007

1.      La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial.

2.      Tots tenen el dret de conèixer-la i utilitzar-la, i ningú no podrà ser discriminat per raó de l'idioma.

3.      Les institucions de les Illes Balears garantiran l'ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.

 

La Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears, modificada per la Llei 1/2016, de 3 de febrer, regula en el títol I, concretament en l’article 6, l’ús oficial del català com a llengua pròpia del Govern autonòmic.

L’article 9 d’aquesta Llei disposa que el Govern de les Illes Balears ha de regular, mitjançant disposicions reglamentàries, l’ús normal de la llengua catalana, oralment o per escrit, en les activitats administratives dels òrgans de la seva competència.

L’article 34.1 estableix que el Govern autonòmic ha d’assegurar l’ús de la llengua catalana en totes les funcions i activitats de tipus administratiu que realitzin les institucions i els organismes que en depenen. Així mateix, l’apartat 3 de l’article 34 estableix que les bases de convocatòria per proveir places en la Comunitat Autònoma i en les corporacions locals, han d’incloure una referència expressa al coneixement de la llengua catalana.

La Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública, va derogar la Llei 9/2012, de 19 de juliol, de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i va tornar a donar a la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la redacció anterior, en què s’exigia el coneixement de la llengua catalana per a l’accés a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i la mobilitat dels seus funcionaris, a més d’afegir-hi alguns articles.

La Disposició addicional sisena del Decret 11/2017, de 24 de març, d’exigència del coneixement de la llengua catalana en els procediments selectius d’accés a la funció pública i per ocupar llocs de treball de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, contempla les següents

Exempcions per al personal funcionari

1.      No obstant el que disposa aquest Decret, el personal funcionari d’altres administracions que participa en un procediment de proveïment de llocs de treball de l’Administració autonòmica que tenguin establerta aquesta possibilitat en la relació de llocs de treball, si no pot acreditar el nivell mínim exigit de coneixements de llengua catalana corresponent al lloc de treball al qual opta, queda obligat a assolir-lo i a acreditar-lo en un termini de dos anys, comptadors a partir de la data d’ocupació del lloc de treball.

2.      Si el personal esmentat no ha obtingut el nivell corresponent de català una vegada transcorregut aquest termini, serà remogut del lloc de treball per manca d’adequació a les funcions d’aquest, mitjançant un procediment contradictori i oïda la junta de personal corresponent.

3.      Per falta de professionals capacitats lingüísticament, i quan la prestació del servei pugui resultar afectada per la manca o insuficiència de professionals, les convocatòries de selecció de personal temporal del cos facultatiu superior, escala sanitària, especialitat medicina del treball, i del cos facultatiu tècnic, escala sanitària, especialitat infermeria del treball, poden eximir del requisit del coneixement de la llengua catalana, oït l’òrgan competent en matèria de recursos humans de la conselleria afectada, que ha d’emetre un informe sobre la vigència i l’extensió d’aquesta exempció. En tot cas, aquests professionals disposaran d’un any per acreditar el corresponent nivell de coneixements de llengua catalana.

Aquest és el cos normatiu que regula l’ús de la llengua a la nostra comunitat autònoma, amb les mencions especials al sector sanitari.

Entenem que la interpretació de la llei i la seva aplicació normativa, depenen de la influència dels factors personals abans esmentats. Són aquests factors els que Govern i sindicats –en representació des seus afiliats- negocien a la Mesa Sectorial.

Entenem també que les decisions finals afecten no sols a qüestions laborals sinó a altres de caire professional, per la qual cosa els Col·legis professionals -com a representants dels interessos de la professió i dels professionals, tot en benefici d’un millor servei al ciutadà- són plenament competents i haurien d’estar presents a les negociacions. Els Col·legis professionals representen no a una part, sinó a la totalitat dels que exerceixen una mateixa professió.

Finalment, considerem que la cerca de consens requereix sovint el sacrifici parcial dels interessos de cada part. Per això, creiem que no seria adient, ni efectiu ni probablement ètic, que la Junta de Govern del Coiba, fora d’aquesta mesa de negociació i per tant dels procediments legals de consens establerts, es posicionés a favor d’una o altre postura dins del col·lectiu professional, perjudicant o afavorint a un o altre sector. 

  • facebook
  • twiter
  • titulo cookies

    INFERMERIABALEAR utilitza cookies pròpies o de tercers per millorar els nostres serveis i facilitar-li la navegació en el nostre lloc web. La continuïtat en la navegació per aquest lloc web implicarà el consentiment de l'usuari per a la seva recollida i tractament d'acord amb l'anterior.